La llarga història d’un temple
L’any 1388, la princesa barcelonina Maria d’Aragó i d’Anjou, filla del rei en Jaume II d’Aragó i Blanca de Nàpols va ordenar la construcció del primer monestir femení de l’orde dominicà, comptant amb el suport del rei Pere II i el cardenal Nicolau Rossell. L’edifici, que va rebre el nom de monestir de Sant Pere Màrtir, es construí prop de les Reials Drassanes de Barcelona i va ser ocupat per un grup de dominiques procedents del Llenguadoc.
Però aquesta ubicació es trobava fora les muralles i a la bora del mar, el que el feia que la comunitat estigués molt exposada a la pirateria sarraïna. Així, el monestir va ser traslladat a l’interior de la muralla.
Aquesta nova ubicació va ser només temporal i, l’any 1423, es van traslladar a l’antic convent dels agustins, Santa Eulàlia del Camp, que tenia façana als carrers de Mont Sió i Portal de l’Àngel. El nou monestir va rebre el nom de Santa Maria de Montsió i va anar creixent fins a ser un recinte de dimensions mai vistes, amb la construcció d’una església gòtica amb el seu claustre de 82 ogives.
La comunitat va anar resistint els esdeveniments històrics que va viure Barcelona, fins que l’any 1835, amb la desamortització les monges van ser expulsades i en el monestir s’hi va instal·lar un teatre de l’òpera, que seria el primer precedent del Liceu. Onze anys més tard van anar retornant les religioses però, amb la revolució de setembre de 1868, que va posar fi al regnat d’Isabel II, van ser novament exclaustrades.
En tornar-hi l’any 1875, el convent estava en unes condicions tan ruïnoses que la comunitat va decidir traslladar-se novament, aquest cop a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb el carrer Rosselló on l’any 1890 s’hi portaren, pedra a pedra, l’església i el claustre, sota la direcció de l’arquitecte Joan Martorell. Les obres van concloure el 1888.
En aquest emplaçament hi hagueren de patir la Setmana Tràgica el 1909 i la Guerra Civil espanyola (1936-1939) durant la qual el convent va ser profanat i cremat, i convertit en caserna.
Acabada la guerra, la comunitat es va anar reconstituint però va decidir traslladar, novament, el convent, aquest cop a Esplugues de Llobregat, annexionant el claustre gòtic un cop més transportat a una casa senyorial de Domènech i Montaner.
L’antiga església de la Rambla de Catalunya va ser adquirida per l’Arquebisbat de Barcelona que, com a església parroquial, la va dedicar a Sant Ramon de Penyafort, dominic, en senyal de gratitud envers les religioses per tota la seva tasca desenvolupada al servei de la ciutat.