BEATA JOSEFINA SAULEDA, o.p., màrtir
Josefina Sauleda (1885-1936), procedia d’una família catalana de Sant Pol de Mar (Barcelona), de profund sentit cristià. El matrimoni Sauleda va tenir dotze fills i Josefina, de naixement Bonaventura, feia el número deu. La petita “Ventureta” va freqüentar el col·legi de les Germanes Dominiques de l’Anunciata de la localitat, a més de rebre una selecta formació humanista i musical.
Si bé dubtava entre dedicar-se a la vida activa en una institució dedicada a obres de caritat, cosa per la que tenia qualitats excepcionals, o consagrar-se a la vida contemplativa de clausura, es va decantar per la vida religiosa, sol·licitant l’ingrés en el Monestir de Nostra Senyora de Mont Sió, de l’Ordre de Sant Domènech, on anys enrere havia professat la seva germana gran Mercè.
Era un Monestir de rica tradició històrica, molt vinculat a la vida de Barcelona des de la seva fundació a mitjans del segle XIV. Molt relacionat amb grans famílies, era una mica com un reliquiari per als barcelonins. El Monestir va haver de canviar diverses vegades d’emplaçament, mantenint com a senyera el seu claustre gòtic, que encara es conserva. A la seva imponent presencia afegia una poderosa influència espiritual en la societat del seu temps.
El 19 de gener de 1905, amb 24 anys, la jove Bonaventura Sauleda creuava la porta claustral del Monestir, del que només sortiria per anar al martiri, assumint en la professió religiosa el nom de Josefina. Dona de tremp i fort caràcter, eficient i bondadosa, d’espiritualitat ben definida, de càlid tracte humà perfumat per l’amor fratern, va ser un instrument de pau i convivència en la vida interna del monestir. Priora per dos triennis consecutius, el 1935 va ser nomenada Mestra de novícies.
El 21 de juliol de 1936 era assaltat el Monestir i incendiat el temple, situat en aquell moment a la Rambla de Catalunya on roman avui l’església. Les monges van haver de veure des de fora com les flames devoraven els altars i obres d’art, quedant només les parets calcinades.
Davant la urgència de protegir les religioses i sent la Priora persona ja gran, la responsabilitat va recaure sobre Josefina. Per a les monges que tenien família a la ciutat i pobles propers, la solució era relativament fàcil, però quedava el grup de novícies i monges de fora de Barcelona, algunes d’elles ancianes, malaltes o discapacitades. Amb grans dificultats, va aconseguir posar-les en un lloc segur. En disposar-ella mateixa a reunir-se amb els seus familiars a Sant Pol de Mar, va ser denunciada i detinguda. Era el 31 d’agost de 1936.
Sotmesa a cruels interrogatoris, va mantenir el secret que li corresponia sense revelar el parador de les religioses. A la matinada de l’1 de setembre va ser trobat el seu cos desfigurat, però que va poder ser identificat i recollit pels seus familiars.
La Mare Josefina Sauleda rebia la corona de màrtir, i l’Església ho ratifica. El 1963 es va tancar el procés informatiu, obert el 1958, per incoar la seva beatificació, i la positio va ser aprovada el 2004. Va ser beatificada el 28 d’octubre de 2007 pel papa Benet XVI. Va ser la primera monja dominica beata i màrtir.
El seu procés de canonització continua obert.
Font consultada: Monges Dominiques. Federació de la Immaculada.